EL SURO EN DADES
MITES, PREGUNTES FREQÜENTS
EL SURO
Què és el suro?
El suro és l’escorça externa de l’alzina surera (Quercus suber L), un arbre endèmic de la conca mediterrània que ocupa més de dos milions d’hectàrees a tot el món. També és el nom pel qual es coneix l’alzina surera. L’alzina surera és un arbre molt longeu i té una vida productiva d’entre 150 i 200 anys. Gràcies a la seva capacitat de regeneració, l’escorça es pot extreure en intervals d’entre 9 i 14 anys.
Quines són les característiques principals del suro?
Baixa densitat i lleugeresa, impermeabilitat, baixa transmissió de calor i bon aïllant tèrmic, aïllant acústic i baixa transmissió de so, elevada resistència al moviment o elevat coeficient de fricció, capacitat d’amortiment, compressibilitat, flexibilitat, elasticitat, durabilitat, elasticitat, rigidesa, higroscòpic i biosorbent i natural, reciclable i renovable.
Es pot fer servir el suro per produir energia?
Sí, la pols de suro es pot fer servir com a biomassa i contribuir així a generar una energia que redueix les emissions de diòxid de carboni. De fet és una pràctica habitual en empreses elaboradores de taps a l’hora d’aprofitar la pols de suro generada en el procés de fabricació de taps.
L’ALZINA SURERA
Què és l'alzina surera?
L’alzina surera (o Quercus Suber L) és un arbre perenne de la família de les fagàcies originari de la Mediterrània occidental. La seva escorça externa és el suro, la qual cosa ha afavorit l’explotació dels boscos d’alzina surera, anomenats suredes.
Quina vida productiva té una alzina surera?
Una alzina surera té una vida productiva d’entre 170 i 250 anys.
Com i on creixen les alzines sureres?
Les suredes se situen entre 0 i 800 metres d’alçada i rarament apareixen en altituds superiors. Requereixen d’un clima suau de tendència oceànica, amb precipitacions anuals mitjanes d’entre 600 i 1000 mm, amb temperatures mitjanes anuals al voltant de els 15 ° C i una humitat relativa d’entre el 65 i el 80%.
LES SUREDES
Sabies que la producció de suro és mediambientalment sostenible?
El sector surer té una petjada de carboni negativa (vol dir que el balanç entre emissions de CO2 i captura de CO2 és negatiu, es captura més CO2 que no pas s’emet) i contribueix a mitigar el canvi climàtic degut a la fixació del diòxid de carboni de l’atmosfera. Contribueix a mantenir la biodiversitat de l’hàbitat protegit de la sureda, la seva gestió facilita la prevenció d’incendis, evita l’erosió, regula el cicle de l’aigua i ofereix molts altres serveis ambientals: ecoturisme, cacera, recollida de bolets, tòfones…
Creus que el suro és un recurs natural en perill?
No, ja que la indústria extractiva de suro és regenerativa i per tant no s’ha de patir per l’extinció dels arbres o del material. A més a més, l’explotació de les suredes genera activitat econòmica i llocs de treball, amb la qual cosa la seva supervivència depèn en gran part de la demanda del material de suro. Les perspectives actuals són bones perquè una de les grans tendències mundials és la bioeconomia, l’economia circular i l’afavoriment d’una economia basada en el capital natural. No obstant això, és cert que el canvi climàtic motiva el sorgiment de plagues que afecten el creixement del suro i que el sector està prenent mesures per corregir-ho.
Quin és el volum de CO2 associat al bosc d'alzines sureres?
El suro és un producte natural que fixa el diòxid de carboni a l’atmosfera i contribueix, per tant, a reduir els gasos d’efecte hivernacle, la causa principal del canvi climàtic. S’estima que les suredes retenen fins a 14’7 milions de tones de CO2 anuals (Cork Information Bureau, 2019).
Quin és el valor dels serveis ambientals que proporcionen les suredes?
Les suredes aporten beneficis ambientals directes i indirectes per a la societat, ja que el benestar de la humanitat depèn dels ecosistemes i dels múltiples béns i serveis que proporcionen, com ara els aliments, l’aigua, els combustibles o la protecció. Es calcula que el valor real de les suredes a Catalunya és de 4.500 euros per hectàrea cada any, dels quals els productes i aliments del bosc representen un 13%, els serveis culturals un 14% i els serveis de regulació un 73% (-El valor dels serveis ambientals de les suredes a Catalunya-, Fundació Institut Català del Suro, 2013).
EL TAP DE SURO
És el de suro l'únic tapament amb un impacte mediambientalment positiu?
Sí, perquè és l’únic tapament que està fet amb un material 100% natural. A més, el suro és l’únic material utilitzat en la fabricació de taps que reté més quantitat de diòxid de carboni del que emet. De fet, a Catalunya s’ha comptabilitzat que un tap de suro natural reté234 grams de CO2 (Rives, J., et al., Integratedenvironmentalanalysis of themaincorkproducts in southern Europe (Catalonia), 2013) i hi ha estudis que eleven la fixació de CO2 per sobre de 500 g per tap.
Es poden reciclar els taps de suro?
Sí. Els taps de suro són totalment reciclables, biodegradables i reutilitzables. Si bé no se’n poden fer nous taps, sí que se’n poden buscar altres aplicacions en àmbits com la construcció, el disseny, la moda, la cosmètica o la jardineria. Actualment els taps de suro es gestionen com a material orgànic compostable (contenidor marró) però cada vegada hi ha més iniciatives per reciclar-los.
La indústria vitivinícola té en compte el valor afegit del tap de suro?
Sí, s’ha comprovat que l’atribut enològic més important que aporta el tap de suro és la microoxigenació. Els taps de suro proporcionen una transferència estable d’oxigen al vi embotellat (OTR – Oxygen Transfer Rate) i això afavoreix una bona maduració dels vins. A més a més, és l’únic tapament que incideix positivament en el medi ambient. Actualment, 7 de cada 10 ampolles es tapen amb suro i el 95% dels consumidors a Espanya prefereixen el tap de suro per vins i espumosos (Iniciativa Cork, 2017).
La producció de taps de suro és menys contaminant que la de tapaments alternatius?
Sí, ja que els taps de suro emeten 10 vegades menys diòxid de carboni que els de plàstic i 24 vegades menys que els de rosca (PricewaterhouseCoopers/ECOBILAN, Evaluación del impacto medioambiental de los tapones de corchofrente a los cierres de aluminio y plástico, 2008).
Sabies que el consumidor associa el suro amb moments de celebració?
El suro és sinònim de vi o cava de qualitat i així ho perceben la majoria dels consumidors. De fet, el 88% dels millors vins de qualitat de tot el món es tapen amb suro (Wine Spectator’s Top 100 List) i 93% dels consumidors perceben que un vi tapat amb suro és de major qualitat que no un vi tapat amb taps sintètics o de rosca (Cork Quality Council).
Sabies que el tap de suro contribueix a augmentar el valor d'una ampolla de vi?
Segons l‘ Informe Nielsen (2017), els vins tapats amb suro tenen un valor afegit de 2’27€ més que els vins que utilitzen altres tapaments. En referència a les exportacions, els vins tapats amb suro es valoren en 3’87$ més a Estats Units, 5’15$ més a la Xina i 2’00$ en el cas del Regne Unit.
Per què és important que les escoles d'enologia i summilleria facin formació en tap de suro?
Perquè el tap de suro contribueix a l’envelliment positiu del vi i les seves aromes poden influir també en l’acabat final del producte en ampolla. A banda, el tap de suro ofereix moltes possibilitats per completar la comunicació del propi vi, no solament pel que expliquen les imatges impreses en el propi tap sinó perquè permet conèixer i preservar un sector amb molta història. A més a més, el tap de suro és l’elecció perfecta per als qui volen utilitzar materials naturals, fer vins ecològics, biològics o de proximitat.
Quins controls de qualitat es fan en els taps de suro?
Els taps de suro són els únics tapaments que compten amb unes normes pròpies amb mètodes d’assaig i especificacions relacionades amb aspectes sensorial, físics, químics i microbiològics. Actualment hi ha 27 normes de control de qualitat sobre taps de suro elaborades pel Comitè Tècnic de Normalització 56/SC5 de UNE, que coordina la Fundació Institut Català del Suro.
Per què els taps de suro són els únics tapaments regulats amb normes nacionals i internacionals?
Perquè el sector surer i vitivinícola va decidir treballar conjuntament per estandarditzar les especificacions dels taps de suro amb l’objectiu d’oferir les màximes garanties al consumidor final. En el cas d’altres tipus de tapaments (sintètics i rosca), aquestes normes no existeixen i a part d’especificacions internes, han de complir altra normativa relacionada amb el contacte de plàstics amb material alimentari.
Puc tapar els meus vins amb suro de proximitat?
Sí, un clar exemple és la iniciativa “Taps de Finca” impulsada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà i la Fundació Institut Català del Suro, amb el suport d’AECORK. Amb la marca Taps de Finca s’identifiquen els taps de suro i les ampolles que han estat tapades amb taps de suro de proximitat. Aquest segell és adoptat pels cellers participants al projecte i que han embotellat els seus vins amb taps elaborats amb suro extret d’alzines sureres ubicades als mateixos cellers empordanesos o en explotacions del territori de la DO. A més a més, tots els taps de finca han estat elaborats per empreses sureres catalanes. Podem identificar els vins amb Tap de Finca perquè hi trobem el logotip de Taps de Finca tant a l’etiqueta com al tap. Consulta les empreses que formen part de Taps de Finca.
CURIOSITATS
Sabies que els taps de suro se sotmeten a controls de qualitat propis de les indústries mèdica i farmacèutica?
Alguns controls de qualitat requereixen l’anàlisi de la presència d’olors només detectables a molt baixes concentracions. Per detectar aquestes olors, quantificar-les i identificar-les, calen equips de molt alta precisió i sensibilitat com els cromatògrafs de gasos-masses, més habituals a la indústria farmacèutica.
On puc ampliar els meus coneixements sobre el tap de suro?
En el marc de la campanya de comunicació internacional Intercork, l’any 2015 es va publicar el Manual Tècnic del Tap de Suro que inclou tot allò que cal saber sobre el tap de suro, des del bosc passant per la indústria fins al moment de destapar l’ampolla.
