• Català
    • Español
    • English

EL SURO, EL MILLOR AMIC DEL VI

Mites, preguntes freqüents

EL SURO

Què és el suro?

El suro és l’escorça externa de l’alzina surera (Quercus suber L), un arbre endèmic de la conca mediterrània que ocupa més de dos milions d’hectàrees a tot el món. També és el nom pel que es coneix l’alzina surera. L’alzina surera és un arbre molt longeu i compta amb una vida productiva d’entre 150 i 200 anys. Gràcies a la seva capacitat de regeneració, l’escorça es pot extreure en intervals d’entre 9 i 14 anys.

D'on prové el suro?

El suro s’extreu del tronc de l’alzina surera sense causar danys a l’arbre. El suro només creix a les zones on hi ha clima mediterrani, motiu pel qual extracció de l’escorça es practica a la Mediterrània Occidental i especialment a la Península Ibèrica, Marroc, Tunísia i Algèria. A Espanya, el suro es lleva principalment a Extremadura, Andalusia i Catalunya.

L’ALZINA SURERA

Què és l'alzina surera?

L’alzina surera (o Quercus Suber L) és un arbre perenne de la família de les fagàcies originari de la Mediterrània Occidental. La seva escorça externa és el suro, la qual cosa ha afavorit l’explotació dels boscos d’alzina surera, anomenats suredes.

Per què l'alzina surera s'anomena Quercus suber L?

S’anomena així perquè l’alzina surera forma part de la família del roure (quercus) i n’és una subespècie (suber). La “L” final correspon a la inicial de “Lineu”, que fou el botànic que va identificar l’espècie per primera vegada.

Quant temps viu una alzina surera?

Una alzina surera viu entre 170 i 250 anys.

Com i on creixen les alzines sureres?

Les suredes es situen entre 0 i 800 metres d’alçada i rarament apareixen en altituds superiors. Requereixen d’un clima suau de tendència oceànica, amb precipitacions anuals mitjanes d’entre 600 i 1000 mm, amb temperatures mitjanes anuals al voltant de els 15 ° C i una humitat relativa d’entre el 65 i el 80%.

Quina és l'alzina surera més gran i antiga del món?

L’alzina surera més gran i antiga del món s’anomena “o sobreiro Assobiador” (el “xiulador”) , es troba a Portugal i va ser plantat l’any 1783. Aquest arbre fa 16 metres d’alçada i fan falta almenys 5 persones per envoltar-lo.

Què és la pela del suro?

El procés d’extracció de l’escorça externa de l’alzina surera que, si es practica correctament, es porta a terme sense causar cap dany a l’arbre. Generalment té lloc entre els mesos de juny i agost, en funció de la climatologia. És un procés eminentment manual tot i que darrerament s’han dissenyat màquines per facilitar el procés de lleva. Hi ha altres termes que s’utilitzen per referir-se a la lleva del suro, com extracció o pela.

Quan té lloc la primera pela?

La primera pela té lloc quan l’alzina surera té entre 35 i 40 anys, es practica només si el tronc té un diàmetre mínim d’entre 65 i 70 centímetres (“Guía de recomendaciones y medidas de adaptación al cambio climático en la gestión de Quercus suber”, projecte Life Suber / ORDRE d’11 de maig de 1988, sobre la regulació de l’obtenció del suro i del pelagrí i de la millora de les suredes del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya).

Cal talar l'arbre per extreure'n el suro?

No, mai! Només es lleva l’escorça externa de l’alzina però l’arbre no pateix cap dany i ell mateix es regenera, motiu pel qual es pot pelar un suro almenys 10 vegades al llarg de la seva vida.

Per què la pela del suro és un dels treballs agrícoles més ben remunerats?

Per l’especialització. La pela del suro requereix un bon nivell de coneixements per tal d’extreure l’escorça externa de l’alzina correctament i sense danyar l’arbre. És una feina que es concentra en determinats mesos de l’any, és físicament exigent i no totes les persones que realitzen treballs forestals tenen els coneixements i l’experiència necessaris.

Sabies que no hi ha dos suros iguals?

Com que el suro és un material natural, cadascuna de les pannes que s’extreuen dels arbres són diferents i compten amb un gruix, espessor i porositat únics.

LES SUREDES

Què és la subericultura?

El mot subericultura fa referència a la gestió sostenible i l’aprofitament de les suredes així com al conjunt de tècniques i coneixements per practicar el seu conreu per mitjà de l’aprofitament racional. El dipòsit digital de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona conté un extens(directori amb bibliografia relacionada amb la subericultura.

A banda del suro, quines activitats fan viables les suredes?

Hi ha diverses activitats forestals, agronòmiques i cinegètiques que són viables a les suredes. En són exemples la recol•lecció de plantes i bolets, la ramaderia, l’ornitologia, l’ecoturisme o la caça.

Per què les suredes són tallafocs naturals?

L’alzina surera és un bosc propi del mediterrani, per tant està adaptada als estius secs i als possibles incendis forestals gràcies a la seva escorça externa, el suro.
El suro és un abric natural ignífug, això fa que quan hi ha un incendi, l’abric de suro es cremi superficialment però a l’interior la planta segueixi viva. A diferència d’altres tipus de boscos, un bosc l’alzina surera cremat, pot ser habitat al cap de pocs anys d’haver-se incendiat.

Com d'importants són les suredes?

El bosc d’alzines sureres contribueix a la preservació de la biodiversitat i a la supervivència de moltes espècies de fauna autòctona, algunes en perill d’extinció com el linx ibèric, que és l’espècie de felí que es troba en més risc de desaparèixer de tot el món. També són un embornal de CO2, tenen un gran resistència al foc, , contribueixen a l’aprofitament forestal sostenible, ofereixen un producte natural, reciclable i renovable com el suro, contribueixen al foment de l’economia circular i són una barrera contra la desertificació.

Com d'importants són les suredes per la preservació de les espècies?

Les suredes són un dels 35 ecosistemes globals més rics del món per a la conservació de la biodiversitat, essent equiparades a l’Amazònia, l’illa de Borneo o a la Sabana Africana. Hi viuen 135 espècies de plantes, 42 aus, gairebé 40 mamífers diferents i més de 20 espècies de rèptils i amfibis. Tenen innumerables beneficis ambientals com la regulació del cicle hidrològic, la conservació del sòl o la prevenció d’incendis (Iniciativa Cork).

EL TAP DE SURO

Quants taps s'obtenen de cada arbre?

A cada lleva s’extreuen entre 40 i 60 quilos de suro (Cork Information Bureau | 2019). D’aquests, un 80% seria suro preparat i de cada quilo d’aquest suro preparat, en surten aproximadament 62 taps.

El suro s'utilitza per fer taps naturals immediatament després de l'extracció?

No, el suro ha d’estar un mínim de 6 mesos apilat en patis després de ser extret per a la seva estabilització.

Quants taps es poden fer amb una tona de suro?

Amb una tona de suro cru es poden fer de mitjana 49.000 taps (Systecode 2020), malgrat que la quantitat varia en funció de la qualitat del suro i dels defectes que hi puguin haver.

Es poden fer taps naturals de suro pelegrí (de primera pela)?

No, l’escorça no serà òptima per fer-ne taps naturals fins a la tercera extracció de suro de l’arbre perquè no tindria les propietats mecàniques necessàries per poder desenvolupar la seva funció: tapar i segellar ampolles sense que hi hagi fugues.

Quin preu té un tap de suro?

Com és evident, depèn del tipus de tap. Els taps més difícils d’elaborar i que requereixen d’una major qualitat del suro en planxa són els taps de suro natural de qualitat extra. El seu preu ronda l’euro per unitat. Els taps aglomerats en canvi provenen d’un procés més industrialitzat, aprofiten suro d’altres qualitats així com els sobrants de fer els taps de suro natural. Aquests taps són més econòmics i  es poden trobar a partir de 20 cèntims d’euro per tap.

És possible millorar la qualitat dels taps de suro?

El sector surer elaborador de taps ha fet un esforç enorme per satisfer les expectatives dels millors cellers del món tot col•laborant conjuntament amb el sector vitivinícola per facilitar que els cellers facin els vins que desitgen amb l’ajut dels taps de suro. De fet, els taps de suro són els únics que es troben normalitzats amb estàndards UNE i ISO, existeix una certificació de qualitat específica per a la indústria surera (Systecode) i s’han invertit milions d’euros en investigació i recerca en el perfeccionament i assegurament de qualitat dels taps des de la perspectiva sensorial i física.

Es poden reciclar els taps de suro?

Sí. Els taps de suro són totalment reciclables, biodegradables i reutilitzables. Si bé no se’n poden fer nous taps, sí que es poden buscar altres aplicacions en àmbits com la construcció, el disseny, la moda, la cosmètica o la jardineria. Actualment els taps de suro es gestionen com a material orgànic compostable (contenidor marró) però cada vegada hi ha més iniciatives pel seu reciclatge.

On es poden reciclar els taps de suro?

Actualment els taps de suro es gestionen a través del contenidor marró per a fer compost. La Fundació Institut Català del Suro treballa per desenvolupar un sistema de recuperació i reciclatge de taps per utilitzar-los en la construcció i en el manteniment d’espais urbans (parcs infantils i escocells).

Puc escollir vins tapats amb suro de proximitat?

Sí, un clar exemple és la iniciativa “Taps de Finca” impulsada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà i la Fundació Institut Català del Suro, amb el suport d’AECORK. Amb la marca Taps de Finca s’identifiquen els taps de suro i les ampolles que han estat tapades amb taps de suro de proximitat. Aquest segell és adoptat pels cellers participants al projecte i que han embotellat els seus vins amb taps elaborats amb suro extret d’alzines sureres ubicades als mateixos cellers empordanesos o en explotacions ubicades en el territori de la DO. A més a més, tots els taps de finca han estat elaborats per empreses sureres catalanes. Podem identificar els vins amb Tap de Finca perquè hi trobem el logotip de Taps de Finca tant a l’etiqueta com al tap. Consulta les empreses que formen part de Taps de Finca.

CURIOSITATS

Quin és l'origen dels taps de suro?

Sabem que des del Segle V aC que els grecs utilitzaven àmfores tapades amb suro per guardar-hi el vi. Algunes d’aquestes àmfores mil•lenàries s’han trobat al fons del Mediterrani i s’ha pogut comprovar des de la Fundació Institut Català del Suro i mitjançant microscopia electrònica que, tot i l’envelliment per l’efecte de l’aigua, el suro mantenia les seves propietats i estructura cel•lular.

No obstant això, l’ús exponencial de taps de suro es relaciona amb l’inici de la comercialització de vi en ampolla el segle XVII.  Se sap que al voltant del 1800, Arxer, un taper guixolenc, venia cada any taps de vi de l’ordre de milions i taps de xampany de l’ordre de centenars de milers. Internacionalment, l’any 1884 N.Daussá y Cia (Agustí Daussá Dalmás) ja tenia un edifici a Nova York venent taps a tot el continent America.

Per què l'explotació del suro beneficia a les zones rurals?

Perquè gràcies a l’activitat econòmica associada a la pela, al manteniment dels boscos i a la fabricació de taps de suro, es crea ocupació al seu voltant, tant pel que fa a l’explotació directa del suro com les activitats que es deriven de la sureda com la caça, el conreu o el pasturatge.
A banda, la segona transformació del suro requereix de treballadors i treballadores qualificats, experts en cromatografia, fabricació additiva, microbiologia, electrònica, etc

Sabies que el suro té compostos antioxidants i anticancerigens?

Parlem dels polifenols. Els components del suro són, per ordre d’importància relativa, la suberina (50% aprox.), la lignina (20-25%), els polisacàrids (cel•lulosa i hemicel•lulosa-20%), les substàncies extraïbles, que inclouen majoritàriament substàncies lípidiques i fenòliques (14-18%) i components inorgànics (1-2%) (Silva et al. 2005; Pereira, 2007). Són precisament els compostos fenòlics els responsables de l’activitat bioactiva com, en aquest cas, activitat antioxidant i anticancerígena.

Sabies que a Catalunya s'hi va fer la primera fàbrica de suro del món?

La primera notícia de manufactura tapera a Catalunya és de 1739 a Tossa de Mar. Era la “botiga” de Guerau Esteva Llach on hi treballaven tapers francesos de París, Bayona i Burdeus.

ACTIVITATS SURERES

Hi ha alguna fira especialitzada en suro?

A Cassà de la Selva, des de l’any 2017, s’hi organitza cada primavera la Fira del Tap i el Suro. És un esdeveniment que contribueix a posicionar Cassà de la Selva com un municipi lligat històricament al món del suro,forma part del territori surer que conforma el massís de les Gavarres i, a la fabricació de taps des de múltiples vessants –des del punt de vista econòmic però també cultural, històric i ecològic– aprofitant el que ha representat i el que encara representa el suro en general i el tap en particular. A més, Cassà forma part del territori surer que conforma el massís de les Gavarres i gaudeix de la singularitat d’aquests espais. La Fira del Tap i el Suro és una fira temàtica que compta amb diferents espais: expositius, de demostració, de degustació, de compra, de passeig, de coneixement… on hi tenen cabuda estands i altres activitats molt variades que directament o indirectament tenen una vinculació amb al món del suro. També existeixen altres fires temàtiques del suro a Sant Vicente de Alcántara (Extremadura) i a Coruche (Portugal).

Existeixen recursos turístics relacionats amb el suro?

Destaca el Museu del Suro de Palafrugell, un equipament singular que adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, com a configurador d’un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes.
Trobem també la Ruta del Suro, que uneix els territoris surers compresos entre Morellàs i Cassà de la Selva tot resseguint el traçat de la ruta Pirinexus. Es tracta d’un recorregut pel patrimoni cultural i natural vinculat històricament amb l’obtenció, transformació i comercialització del suro, majoritàriament per a l’elaboració de taps de vi i de cava.
Durant la temporada de pela, Cassà de la Selva i Palafrugell organitzen “De l’arbre al tap, del tap a la taula”. Unes matinals sureres a les Gavarres per veure en primera persona la pela del suro que té lloc exclusivament en aquesta època de l’any.
És una activitat organitzada pel Museu del Suro de Palafrugell, la Fundació Institut Català del Suro i el Consorci de les Gavarres en col•laboració amb els Ajuntaments de Cassà de la Selva i Palafrugell.

Quins són els municipis de major tradició surera del món?

Els municipis amb tradició surera més importants del món es troben a Espanya i Portugal. A Catalunya, el gruix de la indústria es troba repartida entre els municipis de Cassà de la Selva i Palafrugell. A Cassà de la Selva hi ha actualment una desena d’empreses sureres i es conserven importants extensions forestals amb una gran concentració de sureda. Palafrugell és actualment la seu de la Fundació Institut Català del Suro, d’AECORK (Associació d’Empresaris Surers de Catalunya) i del Museu del Suro, així com de RETECORK (Xarxa Europea de Territoris Surers). També hi perdura part de la indústria que el S. XVIII va esdevenir motor econòmic de la vila.

D'on és el suro? Coneix i aprèn!

Cork and Logo és un espai web que permet conèixer on es fabriquen els taps de suro, a través de les marques que hi imprimeixen els fabricants de taps. És un recull de les distincions (símbols, lletres o anagrames) que utilitzen els empresaris de taps de suro.